Antecedents

Educació per a Tothom (Education for All – EFA ) és un programa que va néixer el 1990, en Jomtien, Tailàndia, com un compromís global per aconseguir una educació de qualitat per a tota la infància, la joventut i les persones adultes. Aquesta iniciativa va ser renovada l’any 2000 a Dakar en el context del World Education Forum. En aquell any, governants de 164 Estats, en base a treballs previs realitzats per la societat civil organitzada, van donar el tret de sortida a una de les campanyes educatives més importants de tots els temps. Van identificar sis objectius per ser complerts abans de l’any 2015. La coordinació d’aquesta tasca va ser encarregada a la UNESCO.

Paral•lelament a l’EFA, Nacions Unides també va crear al mateix any una altra iniciativa global, els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni, en la qual també incloïa alguns objectius educatius relacionats amb la campanya EFA. Per tant, aquell any s’engegava un moviment global per tal de concretar un full de ruta per als governs, les organitzacions intergovernamentals i no governamentals, les universitats, la societat civil, el sector privat i la comunitat internacional.

Malgrat l’assoliment de molts dels objectius EFA en gran part del món, aconseguir una educació de qualitat de forma efectiva, com un dret humà bàsic i fonamental per al desenvolupament personal i social de les persones, és encara un repte que la societat del segle XXI ha d’afrontar.

Passats aquests 15 anys des de la creació formal d’EFA, ens trobem davant la necessitat de pensar els nous objectius de l’agenda educativa internacional pels propers anys. Són molts els països i organitzacions d’arreu del món que estan implicats en aquesta missió, i pensem que també des de Catalunya podem aportar una proposta per seguir treballant.

A nivell local el Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill han seguit de prop la reflexió i el debat sobre aquest tema a través de diverses campanyes i trobades en les que han convidat al sector educatiu a fer les seves aportacions. Entre elles destaquen «Les coses que he après sobre educació», «Les prioritats educatives a Catalunya» i «Qui són els protagonistes del canvi educatiu?».